Gatillop

Fa anys que no veig cap exemplar de la meva espècie. He creuat rius caudalosos, autopistes inmenses, boscos frondosos, deserts, camins de terra i d’ asfalt, he vist serralades nevades, grans tempestes i un sol encegador. No he mirat mai enrera i ara tot apunta que sóc massa lluny de casa.

He passat gana. Però de fa un temps m’he establert a un bon lloc, on gairebé cada dia trobo suculents conillets per menjar. Hi estic content.

Lince ibérico
Fauna ibérica, Angel Cabrera (1914)

Aquest matí he tornat a veure’l, de nou amb un conill agafat per la boca. El tinc controlat des del mas. Ara ja conec els seus horaris nocturns. Se’ns dubte viu a prop, però no he pogut veure el seu cau, encara. Ahir en vaig anar a parlar amb els Agents Forestals, però no em van creure. Que era impossible, que els linxs viuen a milers de quilómetres… Doncs ja s’ho faran. Per mi millor, ara estic ben entretingut amb aquest asumpte.

…..

El linx (gènere Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies. Les seves característiques són: mida mitjana, potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge més o menys tacat.

Al territori català des del segle XIX que no se’n veia cap exemplar. La espècie que es podia veure al territori era del tipus linx linx, que actualment es pot trobar a algunes zones del Nord d’Europa. El nom popular era llop cerver o llop cerval i a la zona pirinenca, gatillop. Era molt més  gran i robust que el seu parent ibèric. Fou el protagnoista de nombroses llegendes i pors.

Si bé totes les espècies de linx es troben en perill, se’ns dubte és el linx ibèric el que està en una situació més dramàtica. No hi ha més de 200 exemplars a la zona de Doñana, d’on va desaparèixer fa uns dos anys el personatge principal d’aquesta narració.

….

Doncs finalment m’han fet cas! Els Agents Forestals busquen al linx. Ho han fet públic i fins i tot s’han apropat alguns periodistes. Ara segur que està espantat perquè fa dies que no el veig. Li han posat paranys…però és més llest que aquest coi de forestals! El meu moixet, els hi costarà enxanpar-lo!

….

He vist conills dins gàbies. Algú m’ha descobert. Tinc gana. Tinc por. No sé quant de temps podré aguantar sense agafar-ne un. Estan allà ficats, tan quiets, els conillets, tan apetitosos…

Ja el tenen. M’han deixat entrar a veure’l. Estava dormit sobre la taula. Ara se l’endurant a prop d’altres linxs ibérics. A Andalusia o per allà. Li he pogut tocar una mica la pota. Era suau. Ara a veure que faig de nit amb el meu insomni. Ara a veure que faig tot el dia sol en aquest maleit racó de món.

….

Boscos frondosos somio.
Somio que ja no estic sol.
Un món al meu abast somio.
Somio que corro sense aturar-me.

Tan bon punt sigui a casa tornaré a marxar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *